Bueno començaria diguent que " jo sóc jo i les meves circunstàncies" i així no hauria d´omplir aquesta plana, perque sóc molt mandrós jo, això si que ho tinc veus... però faré un esforç i aniré incloent fotos i històries que em passen (per als més voyeurs) , que sé que us agrada això d´anar xafardejant pels "puestos" , veritat que sí xatox?
La meua història comença a les 00:28 d´ un 29 de gener de 1980 (a que pareix interessant?, encara no ho sabeu prou...) . Podria dir que era un dia plujós amb llamps i trons, però no em creuríeu i a més no és veritat, o sí? bé de fet jo no ho recordo i ma mare mai m´ha explicat, perque prou feina tenia ella com per mirar el temps que feia en aquell moment... podria recurrir als parts meteorològics de l´època, però de fet no m´interessa molt el tema... i llavors pq ho escric? , doncs no ho sé, però d´alguna forma s´havia de començar, no? .
La meua infància va transcórrer en un poble menut on tots ens coneixíem i jugavem junts com bons amics, jugàvem a fer finquetes a la vora d´una carretera, sembrant ordi i panís i quan ens enfadàvem els uns destroçaven les finques dels altres, sempre d´amagat, de fet l´enveja ja comença quan som petits :" sí, li vaig destroçar la finqueta pq tenia les pesoleres més grans i a mi no em sortien de cap manera, així que..." Després em vaig apassionar pel futbol, induït per un mestre de l´escola (Rocher, quin bon record que guardo...) i a l´hora del pati feiem partidets, normalment sempre guanyava l´equip del mestre que era el porter del seu equip i no es deixava fer molts gols (encara que modestament jo li´n feia bastants...) i a més feia unes incursions a l´atac que... A més Rocher va tenir la idea d´organitzar un festival nadalenc (que encara continua per cert) on cadascú feia el que li donava la gana i ens divertíem molt (jo vaig arribar a fer de Manolo Escobar, encara tinc vergonya ara cada cop que ho miro amb vídeo...). Poc a poc se´m va anar esvaïnt la passió pel futbol, més que res quan vaig anar a l´escola a Cabanes i no tastava pilota... de l´escola de Cabanes ja no guardo tan bon record, estudiavem i feiem amics d´altres pobles, això sí, però no sé perquè enyorava les lliçons filosòfiques de Rocher i estar lluny del poble, bueno tampoc tan lluny...
Una vegada vaig acabar els estudis en Cabanes vaig començar batxillerat en Castelló, vaja quin canvi, un de poble que se´n va a estudiar a la capi... ufff!! els primers mesos van ser prou durs perque no coneixia a ningú tret d´Ana (la rúbia) i Marian i Esteban que eren del meu poble... però poc a poc vas fent noves amistats, encara que més que res coneguts perque els bons amics continuaven al poble i els veia sols els caps de setmana (osti tú!!! per lo mandrós que sóc ja he escrit un bon tros ehh?? , aniré resumint perque sinó pareixerà una autobiografia i la veritat, no era aquesta la meua intenció...). Podríem dir que aquí em va agafar la anomenada "edad del pavo", surts de festa i els estudis ja no són el més important en la teua vida,... ni de bon tros!!!, però vaig anar aprovant prou bé fins entrar en la universitat on faig el que puc o el que em deixen...
