TRANSALQUÍMIA

(Xavier Mayora i Rafel Seguí)

 

On és el rigor? On és l’harmonia,

la misericòrdia? On són els senyals?

L’alquimista s’incorpora tremolós,

trontollant, amb passos insegurs,

es dirigeix cap a l’apothekæ,

ansiós de més dosis, ansiós d’atracar-la,

mentres, un núvol d’ovelles i cabres

desconegudes, l’envolta i l’acompanya.

està desorientat, està confós,

està místic, està esotèric.

on és l’apothekæ?

ON ÉS L’APOTHEKÆ?

on és la seva estimada?

i el taureg que se la va endur?

i els bandolers de la brutal pallissa?

on és l’olor del desert?

on és l’horitzó?

on és l’oasi?

on són les piràmides?

on és la màgia?

on és el sexe?

on és la violència?

l’alquimista està angoixat,

No sap el que vol

està engoixat, sí sap el que vol,

on és l’apothekæ?

Paulo Coelho se’l mira desconcertat,

amb els dos ulls plorosos.

Observa la patètica situació:

l’alquimista vacil·lant dins d’un núvol

d’ovelles i cabres desconegudes,

i alça la mirada al cel,

Qui conspira contra ell?

Invoca Déu,

l’ànima del món,

l’elixir de la llarga vida,

El llenguatge universal,

el principi favorable,

el karma, el kamasutra,

urim i tumim,

Maktub!

El sofre impur,

el poder còsmic i l’ou filosofal,

i ningú no l’escolta.

L’alquimista tampoc l’escolta.

L’alquimista fuig dins d’un núvol.

L’Alquimista horroritzat fuig dins d’un núvol

de cabres i ovelles desconegudes.

L’APOTHEKÆ ÉS A LACETÀNIA ROCK!

L’alquimista oscil·lant fuig dins d’un núvol

de cabres i ovelles desconegudes.

L’APOTHEKÆ ÉS A LACETÀNIA ROCK!

L’alquimista desafiant fuig dins d’un núvol

de cabres i ovelles desconegudes...

L’APOTHEKÆ ÉS A LACETÀNIA ROCK!